1 v. tr. [LC] Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua. 2 1 intr. pron. [LC] Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l'aprenent perquè s'enreveixinava massa sovint. 2 2 intr. pron. [LC] Irritar-se, enutjar-se ostensiblement. És una criatura malcriada que s'enreveixina per qualsevol cosa.
